Arxiu d'etiquetes: romans

Panell 5. Puig Ciutat: un laboratori científic i didàctic

Per què és important Puig Ciutat?

El procés de romanització a la comarca del Lluçanès continua essent desconegut. Tanmateix l’estudi d’aquest jaciment arqueològic pot potenciar noves investigacions sobre aquesta etapa històrica en la Catalunya Central.

Des de l’any 2010 un equip d’investigadors ha realitzat diverses intervencions al jaciment de Puig Ciutat i els seus voltants. Les intervencions estan basades en una metodologia multidisciplinar que inclou fases de prospecció, excavació, tractament i difusió dels resultats.

P5_cat_01

Prospecció:En què consisteix?

A reconèixer i explorar l’àrea arqueològica mitjançant imatges de satèl·lit, fotografies aèries, models topogràfics, cerca de vestigis superficials (ceràmiques, metalls, etc.) i mètodes geofísics.

Què permet?

Detectar, documentar i descriure possibles jaciments arqueològics.

Planificar les excavacions.

Excavació:En què consisteix?

A excavar un terreny determinat per localitzar-hi indicis i evidències de societats antigues.

Què permet?

Registrar i documentar, durant el treball de camp, les restes descobertes i la informació estratigràfica obtinguda.

Interpretació:En què consisteix?

A classificar, restaurar, digitalitzar i interpretar el material arqueològic (ceràmiques, metalls, fauna, etc.).

Què permet?

Iniciar estudis i formular hipòtesis sobre els materials arqueològics entre especialistes de les ciències aplicades a l’arqueologia.

Difusió:En què consisteix?

A comunicar a la societat la investigació realitzada en el jaciment, a través d’informes, visites guiades, congressos i mitjans de comunicació.

Què permet?

Socialitzar el coneixement científic i cultural a tot tipus de públic.

Panell 7. Puig Ciutat: un edifici singular

L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.

L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.

P6_cat_01

Prospecció:

Què sabem?

Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.

Excavació:

Què observem?

Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.

En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.

Interpretació:

Què deduïm?

L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).

Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.

Edifici 1

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Context-historic_final

Context històric

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).

02a-02_explorant-el-territori

Context geogràfic

Explorant el Lluçanès

Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.

La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.

En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).

02a-03_PC-proper

Context local

Un joc d’estratègia

Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.

Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.

Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.

Imatge: © Dades LIDAR propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

OD45_2

Píxide ceràmica de vernís negre de Cales

Núm. Inv.: 3
Nom de l’objecte: píxide.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 3
Dimensions: alçada: 4,8 cm. Diàmetre: 8,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: Sector 2
Anàlisi: Petita píxide de vora exvasada i paret còncava sense carena i amb peu anular baix. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.

OD63_2

Vas ceràmic de vernís negre de Cales

Núm. Inv.: 4
Nom de l’objecte: vas o copa petita.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 2
Dimensions: alçada: 4 cm. Diàmetre: 9,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010.
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Copa petita o vas envasat de paret còncava i inflexió marcada a la part inferior de la paret. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.

Muralla sud-est

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.