Puig Ciutat és un altiplà d’unes 5 hectàrees connectat per un pas estret al camí natural cap al nord-est, actualment camí d’Olost. El jaciment es troba dividit en espais d’explotació agrícola i en zones boscoses, especialment de pi. En aquest sentit les excavacions s’han realitzat en els camps de conreu, tot i que els treballs agrícoles han afectat fortament les restes en alguns punts. S’han realitzat sondejos en els tres camps que conformen l’altiplà, però el més conegut és el de l’extrem est, on s’ha localitzat una muralla que s’estén des del cingle, al nord, i fins a l’extrem sud-oest del camp, conformant una zona on possiblement es localitzaria un dels accessos a l’assentament militar de l’última fase romana tardorepublicana. En tota aquesta àrea han aparegut habitacions cremades, amb gran quantitat de cultura material i amb presència d’armament llancívol com són projectils de fona, puntes de catapulta, etc. Aquestes evidències ens mostren un final violent per a l’assentament, possiblement durant la guerra civil entre Cèsar i els partidaris de Pompeu. Pel que fa a les dues fases precedents (la ibèrica i el període de Bronze Final), les evidències estructurals són molt minses i no permeten cap interpretació al respecte fins al moment.

Context

El jaciment de Puig Ciutat es troba situat al centre del terme municipal d’Oristà (Osona), a l’extrem meridional de l’altiplà del Lluçanès. L’indret està envoltat per la riera Gavarresa i per un dels seus afluents, el torrent d’Olost. Tota l’àrea arqueològica ocupa una extensió de 5,1 hectàrees al cim de l’altiplà, repartida entre camps i zones boscoses.

Tot i l’alçada del turó respecte als dos cursos fluvials, aquesta no destaca en relació a l’entorn ja que en les immediacions hi ha elevacions similars. En aquest sentit la seva importància s’hauria de relacionar segurament amb la presència d’una via, d’un “eix Transversal” antic, que comunicava la zona de la costa i del Pirineu oriental amb la zona lleidatana i l’interior peninsular.

Els treballs realitzats fins al moment ens han permès identificar fins a tres fases: les dues més antigues són les més mal conegudes i se situarien segurament entre el Bronze Final i el període ibèric ple. En el cas de la tercera fase, la més moderna, és la que millor coneixem ja que s’ha pogut excavar extensament. Es tracta d’un assentament romà republicà, segurament d’una guarnició militar, assaltat i destruït durant el segle I aC, en el context de la guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu.

Context històric

a

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).

Context geogràfic

a

Explorant el Lluçanès

Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.

La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.

En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).

Context local

a

Un joc d’estratègia

Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.

Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.

Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.

Imatge: © Dades LIDAR propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.