Museu virtual

L’ús de les noves tecnologies no només ha permès potenciar la investigació del jaciment de Puig Ciutat en digitalització, gestió, anàlisi i interpretació de les dades de camp, sinó també fer-ne la seva difusió. En aquest sentit, la tecnologia 3D ofereix la possibilitat de presentar models interactius d’elements i d’espais arqueològics que permetin transmetre continguts i resultats científics complexos de manera senzilla. Per aquest motiu, l’objectiu principal d’aquest apartat és presentar models 3D de les peces recuperades en les diferents campanyes arqueològiques.

Info
+
name
data

Núm. Inv: PC10-2010-70
Nom de l’objecte: hams
Material: bronze
Tipus: 1.1.3.3 de Gracia
Dimensions: 2,5 x 3 cm i 1,5-1,7mm de diàmetre
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2
Anàlisi: Els dos hams recuperats tenen el cap pla i de secció rectangular, realitzat per martelleig a la part superior de la tija després de la fundició. El cap es troba perforat per posar el fil de la llinya.

Ham
La presència dels dos hams és sens dubte la prova de la pràctica de la pesca fluvial per part dels habitants de Puig Ciutat. Malgrat que fins al moment no s’han documentat restes de peixos, l’activitat pesquera també la teníem documentada per la troballa d’un possible pes de xarxa de plom. D’hams de bronze se’n coneixen des del s.VIII aC, i aquest tipus de peça ha variat molt poc amb el pas del temps, essent molt similar encara als que s’utilitzen avui en dia. Malgrat que es detecten certes variacions de mida i de tipologia, especialment en el sistema de fixació de la llinya, fins al moment ha estat poc estudiat i amb els coneixements actuals no resulta possible. La pesca amb ham ha estat segurament el sistema més habitual per a l’obtenció de peixos als rius, localitzant-ne en diversos jaciments iberoromans i a la ciutat celtibèrica de Numància.

Núm. Inv.: 539
Nom de l’objecte: projectil de fona.
Material: metall, plom.
Tipus: armament.
Forma: bicònic del tipus 2b de Völling (1990).
Dimensions: 4,1 cm de llargada, 1,6 cm d’amplada. Pes: 45 gr.
Cronologia: s. I aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Projectil de fona de plom elaborat amb un motlle bivalve. Presenta un dels extrems aixafat i una incisió en un dels costat, danys que podrien correspondre a l’impacte rebut contra alguna superfície dura.

Els projectils de fona de plom són originaris del món grec, on es documenten per primera vegada a finals del segle V aC. Sembla que la seva distribució segueix l’expansió romana i, durant el període romà republicà i imperial, es documenten a tot el Mediterrani.

Projectil de fona
La generalització de l’ús d’aquest tipus d’arma s’explica tant pel seu transport —són petits i per tant es poden transportar en grans quantitats— com per la seva eficàcia per ser llançats des de grans distàncies. Un altre avantatge que tenen és que, a diferència de les fletxes, la seva trajectòria no és visible i per tant a l’enemic li és més difícil protegir-se’n. La distància que abasta aquesta arma és variable i depèn tant de la llargada de la fona com del pes dels projectils. Amb tot, es calcula que l’abast màxim de la fona es mou entorn dels 100 m si es busca eficàcia militar. Aquest tipus d’arma, lleugera i de fàcil fabricació, podia causar molt mal tant a camp obert, on seria utilitzada com a arma de llarg abast, com en els setges, on seria utilitzada tant per part dels defensors com dels atacants.

Núm. Inv.: 190
Nom de l’objecte: paleta de fricció o cotícula.
Material: lític, tova basàltica.
Tipus: objecte d’ús quotidià.
Forma: rectangular.
Dimensions: 6 x 4 cm de costat. Gruix: 1 cm.
Cronologia: romana tardo-republicana.
Campanya: juliol 2010
Procedència: SUPI 4.
Anàlisi: Pedra de fricció, de toc o cotícula de tova basàltica de forma rectangular i vores bisellades.

Paleta de fricció o cotícula
Aquest tipus d’objecte està relacionat amb la medicina o cosmètica i s’ha documentat des del III mil·lenni aC a Egipte o a les illes Cíclades. Malgrat se’n coneixen algunes d’època romana republicana, és en època imperial quan són molt abundants, fins a esdevenir un objecte essencial en l’àmbit domèstic hispanoromà, com succeí en tot l’imperi. També es considera que podrien ser objectes emprats per l’orfebreria des d’època grega, i fins i tot abans, com la troballa de Choisy-au-Bac (Oise) al nord de París que dataria del Bronze Final o el Primer Ferro. En aquest sentit s’utilitzarien com a eines pràctiques per determinar la puresa que pogués tenir una peça d’or o de plata. En el nostre cas, considerem que pel lloc on es localitza la peça, en un espai on sembla que hi hauria treball de metal·lúrgia, funcionaria com a pedra de toc vinculada a orfebres.

Núm. Inv.: 516
Nom de l’objecte: clau de porta.
Material: metall, ferro.
Tipus: objecte d’ús quotidià.
Dimensions: longitud total (de les pues a la tija on s’uneixen): 5 cm. Longitud total (de la part proximal del mànec fins a l’extrem on s’uneixen els dits): 4,7 cm. Gruix desigual (de les pues): de 0,4 a 0,6 cm. Gruix (del mànec de secció rectangular): 0,7 x 1,2 cm. Diàmetre de l’anella: exterior: 2,4 cm; interior: 1,5 cm.
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Clau de porta de quatre dits, mànec curt i anella. Presenta una lleugera inclinació en alguns dels dits, que desconeixem si es va produir d’antic o a causa de la pressió de la terra. L’anella és suficientment gran per portar-la en un dit.

Clau de porta
En un punt proper i dins la mateixa habitació es va recuperar una placa de pany que podria funcionar conjuntament. S’han trobat plaques de pany similars al jaciment osonenc del Camp de les Lloses (Duran, Mestres i Principal, 2008. 76).

Núm. Inv.: 508
Nom de l’objecte: punta de pilum catapultarium.
Material: metall, ferro.
Tipus: armament.
Dimensions: longitud total: 10,3cm; longitud de la tija:7,1cm; longitud de la punta: 3,2 cm. Diàmetre de la tija desigual: de 1,8 cm a l’extrem de la dolla, a 1,1 cm arran de l’inici de la punta. Amplada màxima la base de la punta: 1,6 cm. Pes: 60gr.
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Punta de pilum catapultarium compacta i massissa de secció quadrada i emmanegament tubular. Les puntes de projectil de catapulta podien esdevenir una arma molt efectiva per eliminar els defensors de la muralla en un possible setge.

Punta de catapulta
La catapulta és una arma pròpia de l’artilleria de torsió de cordes, normalment elaborades amb tendons d’animals, al voltant d’un bastidor. Els seus projectils estaven elaborats amb una tija de fusta i una extremitat de ferro molt afilat amb unes dimensions d’entre 7 i 11 cm. Les catapultes i la resta d’armes d’artilleria tenen el seu origen en el món grec, on ja s’utilitzaven des d’inicis del segle IV aC. Segons les fonts escrites, la catapulta s’hauria incorporat a les legions romanes a partir del segle III aC, i alguns autors creuen que hauria estat Juli Cèsar el primer en dotar de forma permanent el seu exèrcit amb catapultes de petites dimensions. Les potents puntes d’aquests projectils permetien perforar xapes metàl·liques de fins a 1,5 cm, amb la qual cosa les cuirasses i els escuts passaven a esdevenir una protecció insuficient davant d’aquest tipus d’arma.

Núm. Inv.: 191
Nom de l’objecte: empunyadura de punyal bidiscoïdal.
Material: metall, ferro.
Tipus: armament.
Forma: bidiscoïdal.
Dimensions: llargada: 12 cm. Diàmetre màxim: 6 cm.
Cronologia: romà tardo-republicà.
Campanya: juliol 2010
Procedència: SUPI 4.
Anàlisi: Empunyadura de punyal bidiscoïdal que conserva els reblons que uneixen les dues parts de l’empunyadura. No conserva la fulla. La realització de radiografies ha pogut constatar que el punyal presentava decoracions en bronze a les zones properes als reblons de subjecció en els discs.

Empunyadura de punya bidiscoïdal
En alguns casos aquesta arma s’ha considerat d’origen hispà, amb molts exemples a la zona celtibèrica. Ara bé, se’n coneixen també exemplars aïllats en territori ibèric, com el localitzat al Turó del Vent, a Llinars del Vallès. Sembla que alguns exemplars d’aquest tipus d’arma es troben en contextos de finals del segle IV aC, si bé esdevénen més abundants a partir del segle III aC en el món indígena. En contextos romans s’han documentat per altra banda dagues (pugio) en àmbits militars del segle I aC a La Caridad (Terol) o Cáceres el Viejo (Càceres), que s’han de veure com una compra o un botí de guerra i foren utilitzades per a ús puntual d’oficials i legionaris. Així doncs, respon a una arma addicional, segurament de més importància en el dia a dia que en situacions de batalla. És en aquests contextos en què s’ha de relacionar la peça trobada a Puig Ciutat.

Núm. Inv.: 120
Nom de l’objecte: plat reparat amb grapes de plom.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 5/7.
Dimensions: 33 cm de diàmetre
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2012
Procedència: sector 7.
Anàlisi: Gran plat o pàtera de vernís negre procedent de Cales. Es tracta, per tant, d’una importació de vaixella de taula i d’un cert valor. Se’ls considera productes de cert luxe que imiten les vaixelles metàl·liques d’or, plata o bronze d’accés limitat.

Plat ceràmic de vernís negre de cales reparat amb grapes
Aquest tipus de ceràmica es remunta a les produccions gregues i etrusques de vernissos negres. A diferència de les seves precedents, les ceràmiques de vernís negre romanes no són pintades amb pinzell, sinó literalment submergides en una solució argilosa. Un cop cuita la peça per segona vegada apareix el vernís negre típic d’aquestes ceràmiques. En aquest cas es tracta d’un plat o pàtera de llavi vertical i amb peu anular motllurat. Presenta decoració incisa de cercles concèntrics sobre el fons intern. Cal destacar que la seva reparació amb grapes de plom ens indica el seu valor intrínsec i la incapacitat de substituir-lo fàcilment. La funció d’aquesta forma es relacionaria amb la presentació, el servei d’aliments i el consum de sòlids, tant per a ús individual com col·lectiu.

Núm. Reg.: OD-72
Nom de l’objecte: Podadora, podall o falçó.
Material: metall, ferro.
Tipus: eina d’ús agropecuari.
Dimensions: llargada màxima: 18,5 cm; amplada: 2,7 cm; gruix: 0,4cm.
Cronologia: romà tardorepublicà.
Campanya: juliol 2013
Procedència: sector 10.
Anàlisi: Falç petita o falçó localitzada en un àmbit domèstic. Aquests tipus de falçs petites o podalls es relacionen amb les feines de la vinya o d’arbres com les oliveres.

Podadora
Moltes vegades presentaven el tall tipus podall per un costat i una petita destral per l’altre, per així facilitar tallar troncs més gruixuts.

Núm. Inv.: 3
Nom de l’objecte: píxide.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 3
Dimensions: alçada: 4,8 cm. Diàmetre: 8,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: Sector 2
Anàlisi: Petita píxide de vora exvasada i paret còncava sense carena i amb peu anular baix. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.

Píxide ceràmica de vernís negre de Cales
La ceràmica de vernís negre de taula s’ha de relacionar amb la presència romana, primer de l’exèrcit i després de comerciants i de població itàlica, que assumeixen els canvis de moda més ràpidament que els indígenes. En aquest sentit, l’estudi d’aquest tipus d’importació és fonamental per a les atribucions cronològiques dels jaciments on apareixen. El fet que els objectes anessin canviant, segons la moda i les necessitats, fa que s’hagi pogut crear un catàleg tipològic d’aquests objectes catalogats amb un interval de 25 anys, en la majoria de casos. Això permet precisar amb força seguretat la cronologia d’una fase del jaciment i diferenciar-la de les altres.

Núm. Inv.: 4
Nom de l’objecte: vas o copa petita.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 2
Dimensions: alçada: 4 cm. Diàmetre: 9,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010.
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Copa petita o vas envasat de paret còncava i inflexió marcada a la part inferior de la paret. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.

Vas ceràmic de vernís negre de Cales
És una peça d’importació de la península itàlica i molt relacionada amb l’exèrcit romà, ja que va ser aquest el primer vincle dels indígenes peninsulars amb Roma. En aquest sentit, la generalització de l’ús de ceràmiques fines d’importació s’ha de relacionar amb la presència romana en el territori, primer de l’exèrcit i, després, de la població romana o itàlica que es va implantar al llevant i a l’interior peninsular. Cal tenir present que en època d’August la moda per la ceràmica fina canvia i, del negre típic en l’etapa anterior, es passa al vermell de les famoses sigillata, de les quals no tenim exemples a Puig Ciutat.