La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».
L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.
Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.
L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.
En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.
Antropòleg i restauradora preparant l’extracció de restes d’un individu
El llindar, fet de fusta, va ser cremat durant la destrucció de l’assentament. De dalt a baix i d'esquerra a dreta: quan el llindar encara estava cobert per l’enderroc de tàpia dels murs; la retirada de part de l’enderroc permet veure els primers carbons; l’avançament dels treballs mostra com part de l’argila de l’enderroc s’ha endurit per l’acció del foc (blocs blancs damunt els carbons); la llinda de fusta cremada completament al descobert.
Procés d’excavació del llindar d'una de les portes
A dalt, d’esquerra a dreta: sivella de bronze, moneda ibèrica i projectil de fona de plom. A baix, d’esquerra a dreta: punta d’un projectil de catapulta i clau de ferro.
Exemple del material trobat durant les excavacions sense restaurar
Esquerra: petita espàtula mèdica de bronze (specillum). Dreta: fusaiola. Peça que, col·locada a l’extrem inferior del fus, ajuda a filar les fibres tèxtils per torsió.
Exemple del material trobat durant les excavacions
Escampall de ceràmica, en concret diverses gerres, caigudes damunt el terra d’una de les estances.
Diversos fragments de fustes cremades. Una d’elles ha caigut damunt la boca d’una àmfora de procedència africana, completament aixafada.
L’habitació presenta restes de bigues cremades, elements de ferro possiblement associats amb una porta i diverses ceràmiques
Final de la campanya del 2018
Vista zenital dels dos àmbits excavats durant les campanyes del 2017 i del 2018
Durant la campanya de 2019 es va resseguir la superfície de l’edifici, per tal de conèixer-ne tota l’extensió
Tancament de les excavacions
Per preservar les restes arqueològiques, al final de cada campanya i mentre l’edifici no estigui completament excavat, l’espai es tapa a l’espera de les properes excavacions. Un cop s’acabin els treballs es procedirà a la seva consolidació i museïtzació.
L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.
Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.
Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.
Abans d’iniciar l’excavació de l’àmbit 19 es va delimitar l’edifici tot resseguint els seus murs perimetrals
Treballs de topografia de l’edifici 4 durant la tardor de 2019
Treballs d’excavació a l’extrem nord de l’àmbit
L’estructura de fusta s’ha preservat perquè es va cremar, de no ser així s'hauria podrit i desaparegut per sempre
Vista general de les estructures excavades l’any 2019
Pilars caiguts al nord de l’estança
Base circular de suport d’un pilar de fusta falcada amb pedres
Part conservada d’una estructura de fusta
Netejant l’estructura carbonitzada
Proteccions de l’estructura carbonitzada contra les inclemències del temps
Netejant l’escampall de ceràmica
Escampall d’àmfores. A l'esquerra, just en finalitzar la seva delimitació; a la dreta, un cop aixecada la part superior de les peces i posats al descobert els basaments.
La prospecció geofísica realitzada a l’inici del projecte va revelar, entre altres elements, part de la trama urbana del jaciment. Al centre del camp de cultiu est es va detectar l’edifici 4, una construcció de grans dimensions (prop de 450 m2), de la qual destacava una estança en forma de «C» (àmbit 4), que aparentment havia estat incendiada.
Les campanyes de 2011 a 2013 es van centrar en aquest àmbit i van mostrar com en realitat es tracta d’un espai tancat, ja que el mur est, més estret, profund i construït amb pedres més petites, no va ser detectat per la geofísica. L’únic accés a l’àmbit s’obre al costat sud.
Les traces d’incendi també es van poder corroborar durant les excavacions, ja que es van trobar diverses bigues cremades, probablement procedents d’un altell, caigudes al damunt de ceràmiques. Entre el conjunt de ceràmica destaca un crater de vernís negre procedent de l’actual Sicília, que serviria per barrejar el vi i l’aigua. El líquid resultant seria consumit amb vasets, també fets amb ceràmica, en aquest cas importats de la península Itàlica.
La presència d’aquests elements denota un cert luxe, fet que fa considerar que l’edifici podria tenir un paper rellevant dins l’assentament, tot i que caldrà esperar a futures intervencions per confirmar-ho.
Aprenent a palejar
Campanya d’excavació d’estiu, l’any 2013
L'edifici "C"
L’anomenat edifici de la «C» pels resultats a la prospecció geofísica
Experimentant amb les dades, els primers passos de l’estació total al jaciment
Falca d’un pilar de suport de l’altell
Àmfora aixafada entre dues bigues cremades
Aspecte de l’àmbit en finalitzar la seva excavació
Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.
També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.
Com era construïda?
L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.
La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.
L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.
Quina funcionalitat tenia?
Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.
S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).
Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.
S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.
Com va ser el seu final?
L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:
Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
Ceràmica aixafada in situ.
Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires
Què és la geofísica i per què s’aplica a Puig Ciutat?
La geofísica és la ciència que, mitjançant l’aplicació de sistemes no invasius, permet l’exploració del subsol. S’aplica al jaciment des de l’inici del projecte amb l’objectiu d’integrar-la com a eina de gestió per a les excavacions. Puig Ciutat és un camp d’experimentació i permet la realització de proves d’equipaments i de desenvolupament de metodologies de treball. A part de les prospeccions realitzades els primers anys, presentades aquí, sistemàticament es realitza una nova prospecció de l’àrea que cal obrir a l’inici de cada excavació.
L’aplicació constant de la geofísica a Puig Ciutat és possible gràcies a la participació de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica.
La prospecció magnètica
En què consisteix? Mesura les variacions locals del camp magnètic de la Terra.
Què permet? Identificar forns, fogars, zones incendiades, metalls, rases reomplertes, i delimitar jaciments.
Mapa de gradient magnètic: les zones cremades i els possibles metalls estan indicats en vermell, els possibles carrers o rases en blanc (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
La prospecció georadar
En què consisteix? Mesura les variacions d’humitat gràcies a l’emissió d’un pols electromagnètic i a la posterior recepció dels ecos que tornen a la superfície.
Què permet? Detectar estructures constructives i visualitzar-ne l’evolució amb la profunditat.
Mapa de reflectivitat georadar: els elements constructius i la roca mare estan representats en negre (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
La prospecció electromagnètica
En què consisteix? Mesura les variacions de conductivitat i de susceptibilitat magnètica utilitzant la resposta del subsol a un camp electromagnètic aplicat des de la superfície.
Què permet? Caracteritzar la composició del substrat i definir indirectament paràmetres com ara la salinitat, la permeabilitat o la porositat.
Mapa de conductivitat elèctrica: les zones de color negre es van interpretar com a base rocosa margocalcària o com a material constructiu del jaciment; les zones de color blanc, com a margues argiloses dels nivells superiors (dades: Universitat de Gent, Bèlgica)
La interpretació dels resultats
En què consisteix? Dona un significat arqueològic a variacions de propietats físiques del subsol.
Què permet? Extreure de les imatges geofísiques els elements més significatius de l’àmbit arqueològic.
Interpretació dels resultats: síntesi dels resultats i classificació segons el significat arqueològic
L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.
L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.
Prospecció:
Què sabem?
Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.
Excavació:
Què observem?
Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.
En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.
Interpretació:
Què deduïm?
L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).
Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.
L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.
L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.
Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.
L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.
Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.
[esq.] Dibuix de les estructures localitzades que està superposat a les dades del georadar. [dta.] Interpretació de la distribució dels àmbits damunt d’una fotografia feta amb dron
Juliol 2010-Desembre 2015
Treballs d’excavació a l’edifici
Juliol 2011
Tasques d’excavació a les habitacions occidentals de l’edifici 1
Desembre 2015.
Aspecte de l’accés i del passadís d’entrada a l’edifici des del sud. En primer terme, s’observa el carbó que podria haver format part del tancament de la porta
Àmbit sud-est de l’edifici central un cop delimitats els coronaments dels murs
Juliol 2011
Dues perspectives del sondeig obert a la cantonada sud-oest de l’edifici. S’observa el mur original trencat sota el nivell de pedres petites amb què es va reomplir la rasa d’espoli
Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.
Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.
Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.
Mapa de gradient magnètic de les zones 1 (Oest) i 2 (Est)
Les zones en blau i vermell indiquen les àrees amb alteracions tèrmiques o amb metalls. Els elements lineals en negre poden indicar estructures constructives. Els elements en blanc poden indicar acumulacions de sediments o estructures excavades en el subsòl, com les sitges.
Mapa d'energia reflectida
S’hi representen profunditats incloses entre els 0,55 i els 0,65 metres sota terra. Les estructures constructives i la roca mare superficial estan representades en negre
Mapa de conductivitat elèctrica
Obtingut a partir d’una prospecció electromagnètica realitzada pel grup ORBIT de la Universitat de Gent (Bèlgica). En negre els elements de margocalcàries: base rocosa i material constructiu del jaciment. En blanc margues argiloses dels nivells superiors.
![[esq.] Dibuix de les estructures localitzades que està superposat a les dades del georadar. [dta.] Interpretació de la distribució dels àmbits damunt d’una fotografia feta amb dron](https://www.puigciutat.com/wp-content/uploads/2016/01/Sectors-edifici-11.jpg)
