Arxiu d'etiquetes: georadar

Panell 3. Puig Ciutat: una estança multifuncional

Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.

També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.

P3_cat_01_geofi-550

 

Com era construïda?

L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.

La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.

L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.

P3_cat_02_excavacions

Quina funcionalitat tenia?

Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.

S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).

Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.

S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.

P3_cat_03_objectes

Com va ser el seu final?

L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:

  • Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
  • Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
  • Ceràmica aixafada in situ.
  • Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires

Panell 6. Puig Ciutat: la prospecció geofísica

Què és la geofísica i per què s’aplica a Puig Ciutat?

La geofísica és la ciència que, mitjançant l’aplicació de sistemes no invasius, permet l’exploració del subsol. S’aplica al jaciment des de l’inici del projecte amb l’objectiu d’integrar-la com a eina de gestió per a les excavacions. Puig Ciutat és un camp d’experimentació i permet la realització de proves d’equipaments i de desenvolupament de metodologies de treball. A part de les prospeccions realitzades els primers anys, i que ja podeu veure, sistemàticament es realitza una nova prospecció de l’àrea que cal obrir a l’inici de cada excavació.

L’aplicació constant de la geofísica a Puig Ciutat és possible gràcies a la participació de l’empresa SOT Prospecció Arqueològica.

La prospecció magnètica

En què consisteix? Mesura les variacions locals del camp magnètic de la Terra.

Què permet? Identificar forns, fogars, zones incendiades i d’acumulació de sediments, i delimitar jaciments.

Mapa de gradient magnètic: les zones cremades i els possibles metalls estan indicats en vermell, els possibles carrers o rases en blanc (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
Mapa de gradient magnètic: les zones cremades i els possibles metalls estan indicats en vermell, els possibles carrers o rases en blanc (dades de SOT Prospecció Arqueològica)

La prospecció georadar

En què consisteix? Mesura les variacions d’humitat gràcies a l’emissió d’un pols electromagnètic i a la posterior recepció dels ecos que tornen a la superfície.

Què permet? Detectar estructures constructives i visualitzar l’evolució de les estructures amb la profunditat.

Mapa de reflectivitat georadar: els elements constructius i la roca mare estan representats en negre (dades de SOT Prospecció Arqueològica)
Mapa de reflectivitat georadar: els elements constructius i la roca mare estan representats en negre (dades de SOT Prospecció Arqueològica)

La prospecció electromagnètica

En què consisteix? Mesura les variacions de conductivitat i de susceptibilitat magnètica utilitzant la resposta del subsol a un camp electromagnètic aplicat des de la superfície.

Què permet? Caracteritzar la composició del substrat i definir indirectament paràmetres com ara la salinitat, la permeabilitat o la porositat.

Mapa de conductivitat elèctrica: les zones de color negre es van interpretar com a base rocosa margocalcària o com a material constructiu del jaciment; les zones de color blanc, com a margues argiloses dels nivells superiors (dades: Universitat de Gent, Bèlgica)
Mapa de conductivitat elèctrica: les zones de color negre es van interpretar com a base rocosa margocalcària o com a material constructiu del jaciment; les zones de color blanc, com a margues argiloses dels nivells superiors (dades: Universitat de Gent, Bèlgica)

La interpretació dels resultats

En què consisteix? Dona un significat arqueològic a variacions de propietats físiques del subsol.

Què permet? Extreure de les imatges geofísiques els elements més significatius de l’àmbit arqueològic.

Interpretació dels resultats: síntesi dels resultats i classificació segons el significat arqueològic
Interpretació dels resultats: síntesi dels resultats i classificació segons el significat arqueològic

Imatges aèries i relleu: www.icgc.cat

Panell 7. Puig Ciutat: un edifici singular

L’arqueologia, com tota ciència, disposa d’una metodologia pròpia que s’adapta segons els objectius i les circumstàncies de cada cas d’estudi. En aquest sentit, la tasca realitzada en les estructures del present edifici ens serveix com a exemple per explicar quin mètode científic s’ha aplicat a Puig Ciutat.

L’estat actual de les excavacions no permet respondre, encara, a moltes de les preguntes que giren entorn al jaciment. No obstant això, les prospeccions geofísiques han permès focalitzar els punts d’excavació en aquelles àrees en què s’ha registrat la presència d’estructures constructives. Aquesta estratègia ha permès obtenir, en poc temps, la major quantitat possible de dades per elaborar les primeres hipòtesis interpretatives.

P6_cat_01

Prospecció:

Què sabem?

Les prospeccions geofísiques han identificat la presència d’un edifici a la part central de la zona agrícola. Algunes de les tècniques emprades, com la prospecció amb georadar, han permès definir la geometria de l’estructura i acotar la seva profunditat a uns 0,5 metres de la superfície.

Excavació:

Què observem?

Un edifici d’11×11 metres amb un accés en forma de passadís que molt probablement s’obriria a un espai distribuïdor a l’interior. També s’han distingit dues estances adossades a la façana principal i, finalment, un espai subdividit en quatre compartiments a la part posterior. Els dos espais més interiors presenten dimensions més petites.

En el transcurs de l’excavació també s’han documentat una gran quantitat de carbons i ceràmiques fragmentades que fan pensar en una possible destrucció de l’edifici.

Interpretació:

Què deduïm?

L’edifici respon a una construcció singular que destaca dins l’assentament. Les seves dimensions fan pensar que podria tractar-se de la residència del comandant o responsable de l’establiment (praetorium) o d’un edifici amb una important finalitat administrativa en el mateix context (principium).

Malgrat que les dades actuals no permeten tenir més informació sobre la seva funcionalitat ni destrucció, s’espera obtenir més resultats en futurs treballs.

Edifici 1

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Geofísica

Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.

Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.

Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.

Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.