Quan: El primer dissabte de mes a les 11:00h
Durada: 2h – Pot variar en funció del grup i de les preguntes que sorgeixin
Preu: 5,00 €/persona – menors de 8 anys: gratuït
Reserves: Imprescindible fer reserva prèvia omplint el formulari
Places limitades (màxim de 25 persones)
Els grups es tancaran el dijous abans de la visita a les 7 de la tarda.
Més informació per Whatsapp
Es programen visites gratuïtes puntuals en motiu d’algunes festivitats, festes majors d’Oristà i de la Torre d’Oristà o al final de les campanyes d’excavació.
Aquestes visites es donaran a conèixer mitjançant l’Instagram del jaciment
Per a visites fora de la programació habitual, ens podeu contactar per correu a puigciutat@puiciutat.com o per Whatsapp
Núm. Inv.: PC11-2019-2
Nom de l’objecte: àmfora
Material: ceràmic
Producció: indeterminada
Tipus: àmfora
Forma: Dressel
Dimensions (cm/kg): altura: 103 – diàmetre màxim: 30,56 – diàmetre màxim de la vora: 15,2 – tara: 18,7
Cronologia: mitjan s. II aC – finals s. I aC
Campanya: juliol 2011
Procedència: sector 10
Anàlisi: L’àmfora és un recipient ceràmic emprat en l’antiguitat per al transport i per a l’emmagatzematge d’aliments. La forma Dressel 1 va ser la més utilitzada pel gran mercat del comerç del vi que es va desenvolupar durant el període tardorepublicà.
La majoria d’aquest tipus d’àmfores transportaven vi des de les zones vinícoles de la Campània tirrènica i del sud del Laci (sud-oest de la península Itàlica) cap als contorns del Mediterrani. Com que, per la qualitat del vi, era un producte exitós, ràpidament es produïren imitacions de l’envàs en els punts de recepció, probablement amb l’objectiu de confondre el comprador i donar sortida a vins de menys qualitat. Sovint les còpies són tan ben aconseguides que resulta difícil diferenciar-les de les originals.
Núm. Inv.: PC13-2130-5
Nom de l’objecte: urna de dues nanses
Material: ceràmic
Producció: comuna
Tipus: vaixella
Forma: indeterminada
Dimensions (cm): altura: 21,7; diàmetre màxim: 15,2; diàmetre màxim de la vora: 12 cm.
Cronologia: època romana tardorepublicana
Campanya: juliol 2013
Procedència: sector 10
Anàlisi: Recipient destinat a contenir i transportar líquids. Sembla preservar restes d’engalba blanca per les parets exteriors, tot i que s’ha perdut en al major part de la superfície.
Recorda, en la seva forma si bé és de dimensions més reduïdes, a algunes de les urnes de la producció de ceràmica catalana engalbada de producció indígena de la zona emporitana, tot i que aquelles no semblen distribuir-se més enllà de la plana del Maresme i el Rosselló. La similitud probablement respon a un bagatge comú basat en el substrat ibèric.
La prospecció geofísica feta al camp de cultiu que hi ha a l’oest del jaciment va permetre detectar un edifici que es diferenciava clarament de l’entorn i que va ser identificat com a «edifici 3».
L’any 2017 es va decidir intervenir-hi amb l’objectiu de caracteritzar el conjunt, tant pel que fa a estructura com pel que fa a funcionalitat. Alhora, l’excavació permetria seguir documentant la trama urbana de l’assentament.
Des d’aquella primera campanya, cada estiu s’intervé en aquest edifici en el marc del curs teoricopràctic que s’organitza per a l’alumnat de la Universitat d’Edimburg.
L’excavació, fins ara, ha permès descobrir un edifici de planta pràcticament rectangular, de 8 x 11,5 metres, que conté dues estances al nord i un àmbit de grans dimensions al costat sud. Encara es troba en procés d’excavació.
En aquest edifici s’ha trobat material en abundància, que ens parla tant de la vida dels seus habitants (vasos ceràmics per beure i menjar, fitxes de joc, monedes, etc.) com del seu final, ja que diversos carbons evidencien que l’estança va ser incendiada. Entre els enderrocs de l’estança més gran s’han localitzat les primeres restes humanes de l’assentament en connexió anatòmica.
L’àmbit 19 és la segona estança de l’edifici 4 que ha estat objecte d’exploració. En concret, ha estat intervinguda durant la tardor de 2019, fet que ha permès comprovar que es tracta d’un espai de grans dimensions (5 x 14 metres) cobert i obert al carrer situat a ponent, del qual se separaria únicament per una filada de pilars de fusta. Com a mínim dos dels pilars de suport es recolzaven damunt una base de pedra de forma circular. Tenint en compte les dimensions de l’estança i el gran volum de material localitzat, només ha estat possible excavar els cinc metres septentrionals de l’àmbit.
Els treballs han permès localitzar fins a set àmfores prop del mur nord, completament aixafades per l’enderroc de l’edifici, així com una estructura rectangular de fusta carbonitzada de grans dimensions (3 x 2,5 metres), que encara es troba en estudi. Cal destacar també la preservació d’un parell de pilars de fusta cremada, que probablement haurien sostingut la coberta i que van aparèixer caiguts cap a l’interior de l’espai. També s’han localitzat carbons i agrupacions de claus que podrien correspondre a part de les portes que comunicaven l’espai, tant amb l’àmbit 4 com amb l’estança ubicada a llevant.
Amb els coneixements actuals no és possible aventurar la funcionalitat de l’estança, més enllà d’assenyalar el paper d’emmagatzematge d’aliments que suposa la localització de les àmfores.
La prospecció geofísica realitzada a l’inici del projecte va revelar, entre altres elements, part de la trama urbana del jaciment. Al centre del camp de cultiu est es va detectar l’edifici 4, una construcció de grans dimensions (prop de 450 m2), de la qual destacava una estança en forma de «C» (àmbit 4), que aparentment havia estat incendiada.
Les campanyes de 2011 a 2013 es van centrar en aquest àmbit i van mostrar com en realitat es tracta d’un espai tancat, ja que el mur est, més estret, profund i construït amb pedres més petites, no va ser detectat per la geofísica. L’únic accés a l’àmbit s’obre al costat sud.
Les traces d’incendi també es van poder corroborar durant les excavacions, ja que es van trobar diverses bigues cremades, probablement procedents d’un altell, caigudes al damunt de ceràmiques. Entre el conjunt de ceràmica destaca un crater de vernís negre procedent de l’actual Sicília, que serviria per barrejar el vi i l’aigua. El líquid resultant seria consumit amb vasets, també fets amb ceràmica, en aquest cas importats de la península Itàlica.
La presència d’aquests elements denota un cert luxe, fet que fa considerar que l’edifici podria tenir un paper rellevant dins l’assentament, tot i que caldrà esperar a futures intervencions per confirmar-ho.
Núm. Inv: PC10-2010-70
Nom de l’objecte: hams
Material: bronze
Tipus: 1.1.3.3 de Gracia
Dimensions: 2,5 x 3 cm i 1,5-1,7mm de diàmetre
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2
Anàlisi: Els dos hams recuperats tenen el cap pla i de secció rectangular, realitzat per martelleig a la part superior de la tija després de la fundició. El cap es troba perforat per posar el fil de la llinya.
Núm. Inv.: PC10-2005-539
Nom de l’objecte: projectil de fona.
Material: metall, plom.
Tipus: armament.
Forma: bicònic del tipus 2b de Völling (1990).
Dimensions: 4,1 cm de llargada, 1,6 cm d’amplada. Pes: 45 gr.
Cronologia: s. I aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Projectil de fona de plom elaborat amb un motlle bivalve. Presenta un dels extrems aixafat i una incisió en un dels costat, danys que podrien correspondre a l’impacte rebut contra alguna superfície dura.
Els projectils de fona de plom són originaris del món grec, on es documenten per primera vegada a finals del segle V aC. Sembla que la seva distribució segueix l’expansió romana i, durant el període romà republicà i imperial, es documenten a tot el Mediterrani.
