Arxiu d'etiquetes: incendi

Panell 3. Puig Ciutat: una estança multifuncional

Es va excavar en aquest punt per identificar una de les estances que s’havia localitzat millor en les prospeccions geofísiques i que, aparentment, havia estat incendiada.

També es va voler comprovar la presència d’un carrer que travessaria el camp de nord a sud, permetent l’accés des d’una de les portes de la muralla cap a l’interior de l’assentament.

P3_cat_01_geofi-550

 

Com era construïda?

L’estança era construïda amb un sòcol de pedra lligada amb fang i amb un alçat de tàpia, com la resta d’edificis d’època romana republicana.

La coberta, sostinguda amb bigues de roure, era feta amb branquillons i impermeabilitzada amb argila.

L’estança limita per l’oest amb el carrer i presenta una obertura a migdia. El fet que la porta s’obri al sud indica que es tracta de l’àmbit d’un edifici complex.

P3_cat_02_excavacions

Quina funcionalitat tenia?

Els materials recuperats no indiquen un ús concret de l’àmbit, ja que hi havia tant eines pel treball (una serra, un parell de pesos de teler, etc.) com recipients ceràmics d’ús domèstic.

S’han localitzat dues àmfores, l’una procedent del sud de la Península Ibèrica i l’altra de la Península Itàlica, i són el reflex del transport de l’oli, el vi o els salaons (conserva de peix).

Destaca el conjunt format per un crater, un vas emprat per barrejar l’aigua i el vi, i diversos vasets per consumir la beguda. El crater provenia de Sicília i els vasets de l’actual Itàlia.

S’ha recuperat també una fitxa de joc feta de ceràmica ibèrica.

P3_cat_03_objectes

Com va ser el seu final?

L’estança va ser destruïda durant la batalla que a mitjan s.I aC va posar fi a la vida de l’assentament. Els indicis recuperats en aquest indret són:

  • Embigat del sostre cremat. Hauria estat remogut en recuperar material un cop acabada la batalla.
  • Armament llancívol damunt l’enderroc: projectil de fona, punta de catapulta i punta de javelina. Aquest només va poder ser disparat des de l’exterior.
  • Ceràmica aixafada in situ.
  • Part davantera d’un gos atrapat sota l’enderroc. La part posterior, exposada a la intempèrie, probablement va ser devorada per carronyaires

Panell 4. Puig Ciutat: vida i setge

Les excavacions arqueològiques han deixat al descobert diversos compartiments en una part del traçat nord-est de la muralla del jaciment.

Gràcies a la qualitat i a la bona conservació dels materials arqueològics identificats en aquesta àrea, es pot situar l’última fase d’ocupació de Puig Ciutat a mitjan segle I aC.

P4_cat_01_Sond1

Què menjaven?

Entre alguns dels materials arqueològics s’han conservat fragments de diversos recipients ceràmics destinats a l’emmagatzematge i al transport de productes alimentaris, com ara blat, vi i oli.

Una de les habitacions presenta una concentració d’ossos d’animals herbívors de grans dimensions. Probablement podria tractar-se d’un espai d’emmagatzematge de carn o d’un estable.

P4_cat_02_Os

Com vivien?

Segons les investigacions, les diferents estances correspondrien a un edifici complex, del qual se’n desconeix la funcionalitat. Algunes estances podrien haver combinat funcions diferents, ja que en el seu interior s’hi han identificat tant materials relacionats amb la producció d’elements de la vida quotidiana com materials relacionats amb activitats d’emmagatzematge, consum i transformació d’aliments.

P4_cat_03b_Amfores

Quin va ser el final de Puig Ciutat?

S’ha recuperat gran quantitat d’armament llancívol com a conseqüència d’un enfrontament militar i també s’han localitzat zones cremades. Això fa pensar en una possible destrucció violenta i en un saqueig del jaciment. La distribució d’aquests elements bèl·lics en les diverses estances de la zona de la muralla evidencia un atac iniciat en aquest extrem de l’assentament.

P4_cat_03_Obj

Edificis muralla

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Geofísica

Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.

Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.

Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.

Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.