Arxiu d'etiquetes: Pompeu

Panell 1. El jaciment arqueològic de Puig Ciutat

On es troba situat?

El jaciment arqueològic de Puig Ciutat se situa al terme municipal d’Oristà (Barcelona). Actualment l’assentament arqueològic s’ubica al cim d’un altiplà de 526 metres d’altitud i ocupa una superfície de 5,1 hectàrees, repartides entre camps i zones amb grans desnivells.

P1_cat_01_relleu

El turó està envoltat per dos cursos fluvials, la riera Gavarresa i un dels seus afluents, el torrent d’Olost, que atorguen al jaciment un espai d’alt valor defensiu i estratègic.

P1_cat_02_it-jaciment

En quin context històric s’emmarca?

Les investigacions posen al descobert evidències arqueològiques de fases cronològiques diferents que abasten des del Bronze Final/Primer Edat del Ferro fins a l’època romana tardorepublicana (mitjan segle I. aC).

Actualment la major part de la informació de què disposem correspon al període romà tardorepublicà. En aquesta època, Puig Ciutat hauria pogut desenvolupar funcions de guarnició o campament militar (praesidium). Al final d’aquest període va tenir lloc la guerra civil romana entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (del 49 al 44 aC).

P1_cat_03_cronologia

Com es pot visitar?

Fins a l’actualitat s’ha excavat una part reduïda del jaciment de Puig Ciutat i, la resta, continua sota terra. S’han habilitat dos recorreguts per visitar les restes consolidades:

1) Un recorregut a l’interior del jaciment: compta amb cinc panells explicatius amb informació sobre l’assentament durant el període romà tardorepublicà. Els panells disposen de codis QR per complementar i ampliar la informació.

2) Un recorregut al voltant del jaciment: permet conèixer l’entorn que envolta i defineix la situació geogràfica i natural de Puig Ciutat.

Context-historic_final

Context històric

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).