Arxiu d'etiquetes: porta

Clau de porta

Núm. Inv.: PC10-2005-516
Nom de l’objecte: clau de porta.
Material: metall, ferro.
Tipus: objecte d’ús quotidià.
Dimensions: longitud total (de les pues a la tija on s’uneixen): 5 cm. Longitud total (de la part proximal del mànec fins a l’extrem on s’uneixen els dits): 4,7 cm. Gruix desigual (de les pues): de 0,4 a 0,6 cm. Gruix (del mànec de secció rectangular): 0,7 x 1,2 cm. Diàmetre de l’anella: exterior: 2,4 cm; interior: 1,5 cm.
Cronologia: romana tardo-republicana
Campanya: juliol 2010
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Clau de porta de quatre dits, mànec curt i anella. Presenta una lleugera inclinació en alguns dels dits, que desconeixem si es va produir d’antic o a causa de la pressió de la terra. L’anella és suficientment gran per portar-la en un dit.

Panell 2. Puig Ciutat: la muralla

Era Puig Ciutat un punt de control estratègic?

La ubicació de l’assentament li atorga un alt valor defensiu i estratègic ja que només s’hi podia accedir per dues vies naturals: una al nord i l’altra al sud. No obstant això, és possible que l’escassa visibilitat a llarga distància fes necessària l’existència de diversos punts de control al seu entorn.

En dues zones excavades es descobreix una muralla d’època romana tardorepublicana.

Actualment el tram de muralla que correspon a aquest panell no és visible. Fins que no se’n faci la consolidació, s’ha tornat a tapar per assegurar-ne la preservació.

P2_cat_01_fg

Per on s’hi accedia?

Les excavacions arqueològiques fan pensar que la muralla hauria vorejat l’assentament pels vessants est i sud del turó.

És difícil saber amb exactitud la ubicació dels accessos de la muralla a causa del seu estat erosionat. No obstant això, alguns indicis suggereixen l’existència d’una porta d’accés al flanc sud-est del jaciment.

Com s’hi accedia?

L’excavació ha posat al descobert una construcció rectangular situada a la part interior de la muralla.

Se’n desconeix la seva funcionalitat i cronologia, i presenta un petit accés tapiat que podria correspondre a una segona porta d’entrada a l’assentament.

De qui es van defensar?

S’han descobert elements bèl·lics romans en diverses àrees del jaciment i dels seus voltants. Això fa pensar en un setge per part de tropes romanes establertes en campaments a l’entorn de l’assentament.

Per tant, es creu que hi podria haver hagut un enfrontament entre romans partidaris de Juli Cèsar i de Pompeu.

Muralla sud-est

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.