Arxiu d'etiquetes: UE

Edifici 1

L’excavació, en aquest punt, es va realitzar amb l’objectiu de caracteritzar una construcció de grans dimensions que havia estat prèviament detectada per les prospeccions geofísiques i identificada com a “Edifici 1”.

L’excavació arqueològica va deixar al descobert un edifici de planta quadrada d’11×11 metres de costat, compartimentat en diverses habitacions que s’obrien a un espai distribuïdor central. A aquest s’hi accedia mitjançant un passadís que comunicava amb l’única porta d’accés al conjunt, oberta a la façana sud. La datació aportada pel material ceràmic recuperat confirmava que l’edifici corresponia a l’última fase d’ocupació de l’assentament, d’època romana tardorepublicana.

Els treballs van mostrar com l’estructura es trobava molt afectada per les tasques de cultiu del camp en èpoques recents i part dels murs que compartimentaven el conjunt no es conserven. Malgrat el mal estat de les restes, a la zona de l’accés es va recuperar part d’un carbó que podria formar part del tancament de la porta.

L’obertura de dos sondejos a l’interior de l’edifici va permetre comprovar que aquest havia patit un espoli, ja en època antiga, probablement per recuperar part de les pedres dels murs nord i oest.

Les grans dimensions atorguen a l’edifici un caràcter rellevant dins del conjunt constructiu de l’assentament. Segons les fonts documentals, un edifici d’aquestes característiques podria correspondre a la residència del comandant del campament romà, anomenada praetorium, o a un espai administratiu, anomenat principia. En el cas de Puig Ciutat, aquest espai podria haver complert ambdues funcions.

Edificis muralla

Les prospeccions magnètiques van mostrar evidències d’una trama urbana a la part nord-est del jaciment i importants indicis de combustió, que podrien respondre a llars de foc o a traces d’un possible incendi.
Les excavacions van confirmar l’existència de materials i d’estructures arqueològiques corresponents a les tres fases d’ocupació de l’assentament, compreses entre el Bronze Final/Primer Ferro (a mitjan s.IX-VII aC) i època romana tardorepublicana (a mitjan segle I aC).

Corresponents a l’última fase es van descobrir 5 àmbits i un carrer adossats al tram nord-est de la muralla. Aquest conjunt constructiu podria correspondre a un gran edifici, que hauria combinat funcions d’habitatge i d’emmagatzematge.

L’estat destructiu de les diferents estances, amb abundant material ceràmic aixafat damunt del nivell de circulació, i la presència abundant de material bèl·lic de caràcter llancívol damunt l’enderroc de les estructures (fet que indicaria que va ésser llançat des de l’exterior) evidencien un enfrontament militar, possiblement iniciat en aquest extrem de l’assentament.

Muralla sud-est

La intervenció en aquest indret pretenia comprovar la presència d’un dels accessos principals a l’assentament en la seva última fase. La sospita que es trobava en aquest punt es basava en què és la zona on conflueix un camí d’accés al cim del turó per l’est, que podria ser d’origen antic, i el carrer principal de l’àrea, que segueix una orientació de nord a sud.

Els treballs van permetre localitzar dos trams de muralla en aquest punt, separats per un cert desnivell entre ells, als extrems dels quals es podria ubicar la porta, extrem que no s’ha pogut confirmar a causa del seu elevat grau d’arrasament. Amb tot, aquesta idea ve reforçada per la presència, ja dins l’assentament, d’un mur paral·lel a la muralla que dibuixaria un passadís d’accés que desembocaria a una segona porta, que es va trobar tapiada.

Les estructures conservades a l’interior de l’assentament resten del tot desconegudes ja que la zona es va trobar coberta per una potent capa de pedres, la funció de la qual no es va poder aclarir. La datació de diverses restes de fauna en connexió anatòmica associades va permetre datar-la en l’última fase d’ocupació.

A nivell d’hipòtesi es planteja l’opció que l’abocament de pedres respongués al reforçament o al tapiat de la zona en els moments finals de l’assentament, però s’haurà d’esperar a futures campanyes per poder corroborar-ho.

Muralla est

Es va intervenir en aquest punt amb l’objectiu de conèixer en extensió tot el pany de muralla que ja s’havia localitzat amb anterioritat i, alhora, observar com s’assentava l’estructura.

Els treballs van permetre observar com la muralla s’assentava directament sobre estratigrafia anterior. En aquest costat es van observar com els murs de la fase intermèdia es projectaven per sota la muralla romana. Es va localitzar, també, un mur corresponent a la fase més antiga de l’assentament (Bronze Final/Primer Ferro), essent la primera estructura localitzada d’aquest període.

Sondejos sud-oest 20, 21, 22 i 23

Els sondejos 20 a 23 comparteixen objectiu: localitzar la muralla en el vessant sud de l’assentament.

Sondeig 20: tant les prospeccions geofísiques efectuades l’any 2010 com les tomografies elèctriques efectuades a finals de 2014 apuntaven la presència d’un tram de muralla en aquest indret. Els treballs van permetre localitzar l’estructura defensiva, de la qual es conserva només una filada.

Sondeig 21: en aquest indret no es va localitzar cap resta d’interès arqueològic. L’estratigrafia semblava respondre a les tasques de cultiu de la zona.

Sondeig 22: l’observació superficial d’un parell de murs en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. Els treballs van permetre comprovar que es tractava de feixes de vinya d’èpoques més recents.

Sondeig 23: l’observació superficial d’un mur en aquest punt, juntament amb el fort desnivell existent, feia preveure la possibilitat de localitzar la muralla en aquest indret. L’excavació va posar de manifest que es tractava de feixes de vinya.