Arxiu d'etiquetes: arqueologia

Geofísica

Els mètodes geofísics han permès explorar el jaciment en detall per caracteritzar amb més precisió la geometria de les estructures i del seu entorn geològic. En aquest context, l’activitat de prospecció geofísica s’ha centrat en dos camps de la zona oest i, especialment, en el camp de la zona est, atès que permeten un treball en extensió, impossibilitat a les zones boscoses.

Les principals tècniques que han estat utilitzades són la prospecció magnètica, que proporciona informació sobre les zones amb alteracions en el camp electomagnètic com les produïdes per combustions; el georadar, que permet obtenir una descripció més precisa de les estructures constructives; i l’elèctrica, que documenta les variacions en potència de sediments.

Els resultats i les interpretacions que s’obtenen de les diferents tècniques s’empren per planificar i gestionar les excavacions posteriors.

Imatge: © Ortofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Sistemes d’Informació Geogràfica

Davant del caràcter pluridisciplinari del projecte arqueològic de Puig Ciutat s’ha necessitat desenvolupar una plataforma comuna que permetés visualitzar i interpretar les dades obtingudes. En aquest sentit, la plataforma emprada s’ha construït a partir del programa lliure Qgis. Paral·lelament, per tal de poder gestionar els resultats de les excavacions, també s’ha fet ús del programa Sig.Arq. Aquest últim permet introduir els resultats de les excavacions en una base de dades espacial, de forma sistemàtica, homogènia i georeferenciada.

Imatge: © Orrtofotografia propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat.

Fotogrametria

Per analitzar i documentar en detall les estructures més ben conservades del jaciment de Puig Ciutat s’han realitzat diverses fotogrametries. Aquesta tècnica permet obtenir informació geomètrica, radiomètrica i semàntica d’objectes tridimensionals de la realitat, utilitzant diferents fotografies registrades des de diferents punts o perspectives. Aquest model generat, malgrat no tenir mesures reals, sí posseeix mesures relatives que poden transformar-se en mesures reals i convertir-se, fins i tot, en punts geoposicionals si s’utilitzen marques de recolzament al terra. Es tracta d’una tècnica que permet obtenir un model de la realitat, primerament en forma de punts i polígons i, posteriorment, en una superfície sòlida i texturitzada. En aquest sentit, la fotogrametria no només permet obtenir volums i mesures 3D, sinó que també ofereix qualitat, precisió i rapidesa en l’execució i obtenció de gran quantitat d’informació.

Restauració

El procés de restauració d’objectes mobles arqueològics comença en el moment del seu descobriment, ja que s’altera l’estat en què es trobaven en el subsòl. La intervenció en el material arqueològic té com a finalitat retornar la solidesa perduda als objectes i estabilitzar tots aquells factors d’alteració actius.

En gran mesura els treballs de restauració de Puig Ciutat han estat realitzats per Eulàlia Ribó i gràcies a la disponibilitat del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

Fotografies realitzades per Ramon Maroto (CRBMC).

Escaneig en 3D

Amb l’objectiu de documentar en 3D les peces de més rellevància i en millor estat de conservació, s’ha utilitzat un sistema d’escaneig de baix cost, conegut com a projecte Matter and Form. Aquest permet generar en un temps reduït una versió digital tridimensional dels objectes destacats. L’objectiu principal d’aquesta operació és facilitar la comunicació i difusió dels diferents materials, recuperats en les diferents campanyes arqueològiques, a través d’un Museu Virtual.

Context històric

La guerra civil entre Juli Cèsar i els partidaris de Gneu Pompeu (49-45 aC)

Les excavacions dutes a terme fins ara han permès datar la destrucció de Puig Ciutat al final de la República romana, possiblement en el marc de la guerra civil que va enfrontar els partidaris de Juli Cèsar i els de Gneu Pompeu. Al mapa es mostren les àrees d’influència dels dos bàndols en els moments previs a la batalla d’Ilerda (49 aC), quan Cèsar mantenia el control sobre les Gàl·lies i Pompeu sobre bona part de les Hispànies. Les regions sota control del senat romà, també donaven suport a Pompeu.

Les fonts històriques mencionen el desplaçament de tropes afins a Cèsar, des de Marsella cap a Hispània per punts no determinats del Pirineu, per fer front als partidaris de Pompeu, que es van fer forts a Ilerda (Lleida).

Context geogràfic

Explorant el Lluçanès

Puig Ciutat s’ubica a la zona del Lluçanès, un altiplà que separa les conques del Ter i del Llobregat. Tot i que es tracta d’una regió amb una llarga tradició de transhumància en sentit nord-sud, és evident també la presència històrica de rutes de llarg recorregut entre les dues conques i més enllà.

La tasca de reconeixement del terreny i l’anàlisi espacial que porta a terme l’equip de Puig Ciutat ha permès localitzar múltiples jaciments arqueològics d’època antiga i iniciar la tasca d’investigació de les comunicacions est-oest a la Catalunya Central.

En la següent imatge s’exposa una proposta dels principals eixos de comunicacions que travessaven el Lluçanès en època antiga i d’indrets on s’han localitzat restes arqueològiques (Font: Base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, disponible a www.icgc.cat).

Context local

Un joc d’estratègia

Puig Ciutat s’ubica en un meandre de la riera Gavarresa que li confereix una defensa natural en bona part del seu perímetre, però que li dóna poca visibilitat a llarga distància. Així doncs, segurament l’ocupació d’aquest indret no va respondre només als avantatges estratègics d’aquest meandre.

Què defensaven o controlaven els ocupants de Puig Ciutat? Quan va ser destruït? Al final de la República romana? Des d’on va ser atacat? A quina facció podien correspondre atacants i assetjats?
Com hem pogut veure, algunes d’aquestes qüestions ja s’han pogut resoldre gràcies als treballs realitzats fins ara.

Per resoldre aquests interrogants, l’equip de Puig Ciutat està aplicant tant l’exploració arqueològica tradicional, com la geofísica arqueològica o la teledetecció, en un ampli territori a l’entorn del jaciment.

Imatge: © Dades LIDAR propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Píxide ceràmica de vernís negre de Cales

Núm. Inv.: PC10-2005-3
Nom de l’objecte: píxide.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 3
Dimensions: alçada: 4,8 cm. Diàmetre: 8,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010
Procedència: Sector 2
Anàlisi: Petita píxide de vora exvasada i paret còncava sense carena i amb peu anular baix. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.

Vas ceràmic de vernís negre de Cales

Núm. Inv.: PC10-2005-4
Nom de l’objecte: vas o copa petita.
Material: ceràmic.
Producció: vernís negre de Cales.
Tipus: vaixella.
Forma: Lamb. 2
Dimensions: alçada: 4 cm. Diàmetre: 9,7 cm.
Cronologia: 125-25 aC.
Campanya: juliol 2010.
Procedència: sector 2.
Anàlisi: Copa petita o vas envasat de paret còncava i inflexió marcada a la part inferior de la paret. No presenta decoració. Utilitzada per consumir líquids de manera individual.

Per a més informació cliqueu aquí.